dimarts, 12 d’octubre de 2010

Veure en Micky Mouse, un crim gravíssim


Sovint hi ha detalls secundaris de les notícies que són molt més reveladors que la informació principal: notes al marge, aspectes complementaris, afegitons a una frase que aporten elements més substanciosos que el titular destacat. L’agència Reuters informa que Kim Jong Nam, el fill gran de l’estimat líder de Corea del Nord, ha declarat a la televisió japonesa Asahi que no està d’acord amb la successió dinàstica al seu país, si bé després ha matisat que desitja el millor al seu germà petit, Kim Jong Un, que acaba de ser nomenat general i número dos del règim, el pas previ per assolir el lideratge de la nació més tancada del planeta. També ha dit que si l’han elegit a ell devia ser per “qüestions internes” i que per això calia donar-li suport.

Aquesta és la substància de la notícia, però Reuters afegeix dades col•laterals molt il•lustratives, algunes ja conegudes, de fet: sembla ser que el fill gran del dictador coreà va caure en desgràcia a ulls del seu pare, Kim Jong Il, després de ser enxampat in fraganti al Japó amb documentació falsa per complir el desig –inconfessable al paradís del comunisme– d’anar al parc Disneyland de Tokyo.

A la pàtria de l’ortodòxia socialista, on el règim mata de gana la població per dedicar els recursos als míssils que l’han de protegir de l’enemic capitalista, sentir-se atret per les fantasies animades de l’univers Disney és un sacrilegi gravíssim. ¿Com hauria pogut dirigir el país algú tan dissolut, amb uns valors tan poc sòlids, amb una mentalitat tan feble que sucumbeix als cants de sirena del neó i les crispetes, el menjar ràpid i els Micky de peluix, les desventures de Bambi o les cançons de Hanna Montana? Sort que el pare, de qui per cert es rumoreja que és un àvid consumidor de pornografia, vetlla per la salut mental dels seus súbdits i ha triat com a successor un noi no contaminat per Occident.

Tot plegat seria massa patètic si no fos perquè, a part de sotmetre la seva població a una repressió i a una escassetat brutals, Corea del Nord és vanta de tenir armes atòmiques i gaudeix del suport de la Xina, ben aviat la primera potència mundial.