França, exonerada en fals

Finalment, la Comissió Europea s’ha declarat satisfeta per les explicacions donades per França sobre com aplicarà la seva política d’immigració i amb això el govern de París queda alliberat del risc de patir un expedient sancionador. D’entrada, sembla una bona notícia: els mecanismes europeus han funcionat i, sense fer diferència entre petits i grans, febles i poderosos, fins i tot França, la França de l’emperador Sarkozy, la de la grandeur i el chauvinisme, s’ha hagut d'empassar l'orgull i sotmetre's a les normes comunitàries, després del cop de puny a la taula (amb exabrupte inclòs que va haver de rectificar) de la comissària europea de Justícia, Viviane Reding.

Llàstima que això no sigui ben bé així. L’explicació que en fa l’International Herald Tribune diu que la notícia ha causat una gran decepció en les organitzacions defensores dels drets humans, que consideren que ha estat una victòria de la campanya de relacions públiques desplegada per França. Efectivament, el diari cita una font de la Unió Europea segons la qual “només una hora abans que el dia 15 d’octubre acabés el termini que se li havia donat, París va notificar a Brussel•les els compromisos específics que adoptaria en la legislació sobre immigració que aprovarà el Senat francès el mes de gener i que entrarà en vigor la primavera”. El mateix funcionari de Brussel•les citat per IHT reconeixia que l’executiu comunitari “encara no havia tingut temps d’examinar si la informació rebuda de París demostrava o no que les expulsions havien estat discriminatòries”.


Per tant ¿quines conseqüències haurà tingut la circular que Sarkozy va fer arribar als prefectes de policia amb l’ordre explícita d’expulsar els gitanos romanesos i búlgars? En la circular es deia que el president havia fixat “objectius precisos” i ordenava que “300 campaments o instal•lacions il•lícites hauran de ser evacuats d’aquí a tres mesos, de manera prioritària els dels gitanos romanesos”. La filtració d’aquest text va deixar en evidència el ministre de l’Interior, que va dir que la política de desmantellament dels campaments no anava dirigida als gitanos de Romania i Bulgària, dos països de la UE.

Brussel•les s’ha conformat amb molt poc. Amb una documentació entregada a última hora que encara no ha estudiat n’hi ha hagut prou per aixecar l’expedient sancionador a París i per forjar els grans titulars dels principals mitjans, que determinen el que en quedarà en l’opinió pública: que Brussel•les ha fet marxa enrere perquè França ha actuat d’acord amb la normativa europea. Ha tornat a guanyar.