Carta a Barack Obama

Senyor Obama,

Vaig ser un dels molts ciutadans del planeta que es va alegrar de la seva elecció com a president dels Estats Units. Després de la nefasta gestió del seu predecessor, arribava a la Casa Blanca un home que prometia una renovació de la política, encarnava la il•lusió i les ganes de canvi d’una societat cansada de demagògia i hipocresia, aplegava al seu voltant l’esperança de les generacions més joves i rescabalava d’una gran injustícia la població negra del seu país.

Potser les aspiracions dels seus seguidors era massa elevades i no estaven a l’abast d’una persona que al capdavall ha de governar una nació que porta més de mig segle sent la primera potència mundial i amb interessos a tots els racons de la terra. Per tant, sabíem que no estaria a l’alçada del que s’esperava i que caldria fer concessions, tocar de peus a terra i assumir que no es podria arribar a tot el que s’havia promès ni al que s’esperava de vostè. D’això ja n’érem conscients.

També sóc dels que vaig trobar com a mínim precipitat que el comitè noruec li donés el premi Nobel de la Pau quan portava només uns mesos al càrrec. No crec que se’l mereixés, però en aquells moments es va dir que era un premi preventiu, que li donaven pel que s’havia proposat fer i no tant pel que havia fet. En el seu discurs d’acceptació va dir que les guerres eren inevitables i que a vegades l’ús de la força és l’únic recurs per aconseguir la pau: I, solemnement, va afegir: “Crec que els Estats Units han de continuar sent un referent en la conducta en la guerra. Això és el que ens fa diferents d’aquells contra qui lluitem. Aquest és l’origen de la nostra força. És per això que he prohibit la tortura. Per això vaig ordenar el tancament de Guantánamo. I és per això que he reafirmat el compromís dels Estats Units a respectar les Convencions de Ginebra. Ens perdem quan no complim aquells ideals que defensem amb la nostra lluita”.

Les filtracions penjades a la xarxa per Wikileaks revelen el que ja se sospitava, que a l’Iraq el comportament d’alguns dels seus militars no va ser exemplar. El grau d’atrocitats patides per la població civil a mans d’alguns dels seus soldats revela que l’actitud d’aquests està molt lluny de ser un referent, un estendard en la conducta a adoptar en la guerra. Com vostè deia a Oslo, la seva nació es perd quan no respecta aquells ideals per als quals suposadament lluita.

Per tant, ara té una oportunitat de demostrar que es mereixia el premi que va anar a recollir. Accepti el suggeriment de l’ONU i ordeni una investigació interna per depurar les responsabilitats que calgui i eradicar de l’exèrcit els autors de les irregularitats denunciades. Si ho fa, a més de recuperar credibilitat i dignitat per a vostè, ajudarà a prestigiar el guardó de l’institut noruec. Si no, ostentarà de manera fraudulenta el premi i serà còmplice del descrèdit que en el seu dia li van donar receptors de la talla de Henry Kissinger o Menahem Beguin.

Atentament,